FAEDDARE IN LIMBA
Acoe proite su Bilinguismu agiuat a cheschere
de FRANTZISCU CASULA
Dae annos amus intèndidu narende dae insinnantes e dae babbos e mamas: «Non faeddes in sardu!». Oe prus pagu, fintzas si su pregiudìtziu chi faeddare in sardu siat una làcana e unu disbalore, in prus che un’abbarru e un’impidimentu pro s’aprendimentu, galu restat. In realidade s’iscièntzia – cun pedagogistas, linguistas, glotòlogos, psicòlogos, psicoanalistas e fintzas psichiatras – narat chi sa presèntzia de sa limba mama e de sa cultura locale, a incumentzare dae su currìculum iscolàsticu, si cunfegurant non comente unu fatu incresciosu de curregire, ma comente elementu de arrichimentu chi no est de fàghere a mancu, chi non “dat impìgiu” ma, antzis, favorit s’aprendimentu e sas capatzidades comunicativas de sos istudiantes ca movet in manera positiva in sas psicodinàmicas de s’isvilupu. De su restu fintzas sos programmas iscolàsticos, mancari in medida galu tropu birgongiosa e chi pertocant ebbia s’iscola elementare, racumandant de giùghere a s’atentu de sos alunnos su chi pertocat “s’òmine e sa sotziedade umana in su tempus e in su logu, in su tempus barigadu e in su presente, pro criare interessos in tundu a s’ambiende de vida de su pitzinnu, pro fàghere crèschere intro de a issu su sentidu de fàghere parte de sa comunidade e de sa pròpia terra”.
“Est còmpitu de s’iscola elementare – galu s’afirmat – inganare e isvilupare in sos pitzinnos su passàgiu a sa cultura bìvida, inciupida dereta in s’ambiente de vida e in sa cultura, comente fràigu nou intelletuale”.
Custu cheret nàrrere – pro su chi pertocat pro essempru su Sardu – tucare dae issu pro bènnere a s’impreu de sa limba italiana e de sas àteras limbas, chentza istratzaduras drammàticas cun sa cussèntzia ètnica de su cuntestu culturale bìvidu, in un’andera de arrichimentu armònicu de s’intelletu, pro abbèrrere lòrigas de s’aera noas e prus ampras a sa formatzione e a s’istrutzione.
Sa pedagogia moderna prus abbista difatis narat chi sa limba materna e sos balores artos chi l’alimentant sunt sa linfa chi aproendant e faghent crèschere sos pitzinnos chentza cùrrere su perìgulu grave meda de èssere cullocados foras dae su tempus e dae su logu cuntestuale a sa vida issoro. Issa ebbia cunsentit de annànghere sas balèntzias de sa cultura sua a sos balores de àteras culturas. Neghende sa limba materna, chentza l’assegundare e la contivigiare, si faghet una biulèntzia grave e dismotivada subra sos pitzinnos, oghende a s’isvilupu issoro e a s’echilìbriu psìchicu issoro. Cando benint istratzados dae su nùcleu familiare de orìgine, si lis
mudat in ruinas su campu de sa prima connoschèntzia de su mundu issoro. Sos pitzinnos difatis – ma sa chistione balet
fintzas pro sos giòvanos istudentes de sas mèdias e de sas superiores – si sugetos in àmbitu iscolàsticu a unu protzessu de disraighinamentu de sa limba materna e de sa cultura de su pròpiu ambiente e territòriu, benint a èssere e resurtant inseguros, infartados, “pòberos” de cultura e de limba. A lu cunfirmare cun autorevelesa est Antonella Sorace, dotzente de Linguìstica Achisitzionale in s’Universidade de Edimburgu, interbènnida de reghente a unu Cumbènniu in Casteddu, subra iniziativa de su Servìtziu Limba e Cultura Sarda de sa Regione, suta su nùmene de “Bilinguismu Creschet”. Segundu s’istudiosa, non solu sos istùdios de s’Universidade in ue insinnat, ma fintzas sas chircas de àteros tzentros, dimustrant chi su bilinguismu mudat su cherveddu in manera sinnificativa, rendèndeˑlu prus flessìbile: crèschere unu pitzinnu “ponèndeˑlu a cara” a duas limbas est un’imbestimentu pro totu sa sotziedade. No est beru chi at a crèschere atambainadu, nen chi s’impignu de passare dae una limba a s’àtera li potzat fàghere bistentare s’isvilupu cognitivu o potzat andare a discàpitu de su rendimentu iscolàsticu in sa limba de majoria. Est beru s’imbesse.
Publicadu in su numeru 58 de LOGOSARDIGNA