Wikipedia

Frantziscu Casula

insegnante, sindacalista, istòricu, giornalista e sagista sardu
bùssola Disambiguatzione – Si ses chirchende s’acadèmicu e istòricu nàschidu in Livorno in su 1933, càstia Frantziscu Tzèsare Casula.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:campidanesu · logudoresu · nugoresu

Frantziscu Casula (Ollollai1945)[1] est un’insegnante, sindacalista, istòricu, giornalista e sagista sardu.[2]

Frantziscu Casula
Nàschida 1945
Ollollai
Natzionalidade sarda
Tzitadinàntzia italiana
Alma mater Universidade “La Sapienza” de Roma
Traballu insegnante, sindacalista, istòricu, giornalista e sagista

Cuntenutu

BiografiaModìfica

Nàschidu in Ollollai, a pustis de sos istùdios mèdios e superiores fatos in sas iscolas de sos Gesuitas at frecuentadu su Litzeu “Sotziale” de Torinu, e s’est laureadu in Istòria e Filosofia in s’Universidade “La Sapienza” de Roma.

At incumintzadu a traballare in sas iscolas in Macumere, in ue at collaboradu a fundare sa CGIL-iscola sarda, e in ue est istadu professore a primu de Istòria e Filosofia in sos litzeos e a pustis de Istòria in s’istitutu tècnicu e pro geòmetras. A pustis de s’èssere tramudadu a Casteddu, pro prus de 30 annos est istadu professore de Istòria e de Italianu in sas iscolas superiores.

Sa prima esperièntzia polìtica sua in Sardigna est de su 1972, cando teniat 26 annos, cun su Movimentu polìticu de sos traballadores (MPL – Movimento politico lavoratori) de Livio Labor, chi fiat giai istadu presidente de s’ACLI, cun su cale s’est candidadu a sas eletziones.[3]

In su matessi annu, in Macumere, at fundadu su tzìrculu polìticu-culturale “Camillo Torres”, dedicadu a su preìderu colombianu gherrilleri mortu dae sas unidades anti-gherrilla de su guvernu. e in ue ant a intrare medas istudiantes e insegnantes, chi in paris cun issu ant a intrare in su PDUP (Partidu de unidade proletària) e a pustis in sa setzione sarda de Democrazia Proletaria, chi gràtzias mescamente a su traballu suo at a devènnere autònoma dae cussa italiana, sardizende·si e mudende de nùmene in “Democrazia Proletaria sarda“.

A pustis de s’isorvimentu de cussu partidu est intradu in su Psd’Az, in ue est abarradu pro unos cantos annos, e at lassadu sa CGIL pro intrare in sa CSS (Cunfederatzione sindacale sarda) fundada dae Eliseo Spiga, in ue at devènnere in antis responsàbile de sa setzione iscola, a pustis segretàriu natzionale annànghidu e a pustis galu segretàriu natzionale generale, finas a cando no at lassadu sa càrriga isseberende de si dedicare mescamente a atividades culturales, publitzìsticas e editoriales.

Giornalista publitzista dae su 1989, at iscritu pro L’Unione Sarda, Il Sardegna, Sa Repubblica Sarda, Nazione Sarda, Camineras, Làcanas, Sardigna.com e medas àteros giornale e rivistas. Est istadu Diretore Responsàbile de Il Solco, su giornale de su Psd’Az fundadu dae Emìliu Lussu, de su periòdicu de sa CSS Tempus de Sardinnia, de Liberamenti, periòdicu de Cuartùciu, de “Clacson, periòdicu de Patiolla, de Saturru, periòdicu de Ceraxius, de Liberatzione sarda e de Madiapolis, periòdicu de sos istudiantes universitàrios de s’Universidade de Casteddu.[3]

Su Cussìgiu Regionale de sa Sardigna, in su 2000, l’at mutidu comente membru de s’Osservatòriu de sa Limba e de sa Cultura Sarda, de su cale at fatu parte pro 5 annos.[4]

In su 2001 at publicadu su primu libru suo, Statuto sardo e dintorni, su resurtadu de una chirca fata cun sos pitzinnos de s’istitutu Martini de Casteddu in subra de s’Istatutu Sardu e de sas raighinas istòricas suas, pensadu pro sos giòvanos de sas iscolas e cun sa prefatzione de Eliseo Spiga. Su libru agabbat cun duas tradutziones in sardu de s’istatutu.[5]

In su 2004 at incumintzadu a traballare fintzas comente tradutore, bortende in sardu bator regortas illustradas de contos pro pitzinnos iscritas dae àteros autores.

De su 2006, imbetzes, sunt sas primas òperas iscritas in sardu dae issu, pro sa Collana “Omines e feminas de gabbale” de S’Alfa editrice. Intre su 2006 e su 2008 at iscritu, a sa sola o paris cun àtere, deghe sàgios biogràficos dedicados a òmines e fèminas (Gràtzia DeleddaElianora de ArbarèeAntoni Simon MossaAntoni GramsciAmsìcoraGiuanne Maria AngioyMarianna BussalaiSigismondo ArquerGiuseppe Dessì e Antioco Casula, prus connotu cun su nùmene de Montanaru) chi ant tentu un’importu mannu in s’istòria sarda, dae su tempus prus antigu a oe. At fintzas curadu sa collana, in ue bi sunt fintzas sàgios iscritos dae àteros autores, e in su 2010 at publicadu sa versione in italianu de sos sàgios suos in unu volume ùnicu, chi at mutidu Uomini e donne di Sardegna: le controstorie.[1]

In su 2009 at publicadu un’istòria de s’autonomia de sa Sardigna in paris cun Gianfranco Contu, e su libru Sa die de Bernardinu Puliga cun Vittorio Sella.

In su 2010 at publicadu duos sàgios: La lingua sarda e l’insegnamento a scuola, unu testu dedicadu a acrarire sa situatzione de cussu momentu de sa limba sarda e sas netzessidades suas e, in paris cun Franco Fresi, Sarvadore Tola e Giùliu Angioni, fintzas su libru La poesia satirica in Sardegna, a incuru de Franco Carlini.[1]

In su 2011 e in su 2013 sunt essidos sos primos duos volumes de Letteratura e Civiltà della Sardegna, un’òpera pensada mescamente pro sos istudiantes e dedicada a sa literadura sarda, in totu sas limbas suas, e a sos autores sardos prus mannos chi s’Ìsula apat tentu.[6]

In su 2015 at publicadu I viaggiatori italiani e stranieri in Sardegna, unu testu in ue at analizadu sas òperas de sos literados e de sos viagiadores istràngios chi ant chistionadu de sa Sardigna, fatu-fatu a pustis de àere fatu biàgios in cue e mescamente in su seschentos e su setighentos.

In su 2016 at publicadu, imbetzes, un’òpera dedicada a su perìodu de su Regnu de Sardigna ligadu a sos SavojasCarlo Felice e i tiranni sabaudi. In cust’òpera Casula at analizadu dae su puntu de vista istòricu s’impatu chi sos membros de sa domo Savoja e sos guvernantes de sa corte issoro ant tentu in Sardigna, dedichende fintzas unas cantas pàginas a personàgios de annotu de s’època, che a Giuanne Maria Angioy e Frantziscu Cillocco. Su libru, iscritu cun sa punna de fàghere connòschere mègius a sos sardos personàgios ligados fintzas a sa toponomàstica de sas biddas e de sas tzitades issoro,[7][8] at tentu unu sutzessu mannu meda, cun prus de 130 presentatziones[9][10] in totu sa Sardigna e in foras, fintzas in sa Biblioteca de su Senatu italianu,[11][10][12][13] e a pustis de l’àere torradu a imprentare 5 bortas s’editore at publicadu sa de duas editziones.[9] Sa dibata nàschida a pustis de sa publicatzione sua at fintzas ispiradu s’atore e regista Gianluca Medas a nde creare una dramatizatzione teatrale, “Processo alla statua di Carlo Felice“, chi at presentadu in Casteddu in su 29 de austu, e chi at otènnidu un’interessu de sa gente bastante a fàghere acabare totu sos postos disponìbiles pro su pùblicu e fàghere nàschere sa proposta de nde fàghere una rèplica.[14][15] S’ispetàculu est istadu registradu e trasmìtidu in direta dae su canale televisivu EjaTV.[16]

Intre su 2019 e su 2020 Frantziscu Casula at pigadu parte a su programma in limba sarda “Logos de Logu”, presentadu dae Enrico Putzolu e trasmìtidu dae Tele Costa Smeralda, in ue at chistionadu de istòria, cultura e literadura de sa Sardigna, mescamente in s’ùrtima parte de sas puntadas ma fintzas chistionende cun su presentadore.[17]

Semper in su 2020 est essidu su de tres volùmenes de Letteratura e Civiltà della Sardegna, cun un’impostatzione unu pagu diferente dae sa de sos àteros duos. Difatis, imbetzes de èssere dedicadu a sa poesia e a sos romanzos, est totu dedicadu a su teatru in limba sarda, analizadu però semper in manera de permìtere a chie leghet de connòschere sas òperas e sas temàticas de sos autores, fintzas gràtzias a medas testos pigados dae sas iscienegiaduras de sas òperas issoro.

Casula faghet parte de medas giurias de prèmios literàrios de poesia in limba sarda in totu sa Sardigna, e est istadu fintzas parte de cussa de su Prèmiu Otieri, su prus mannu de s’Ìsula.[4]

ÒperasModìfica

Òperas iscritas in sarduModìfica

  • Frantziscu Casula, Gratzia Deledda, in Omines e feminas de gabbale, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2006, ISBN 978-88-85995-03-1OCLC 955195506.
  • Frantziscu Casula, Leonora d’Arborea, in Omines e feminas de gabbale, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2006, ISBN 978-88-85995-05-5OCLC 955195236.
  • Frantziscu Casula, Antoni Simon Mossa, in Omines e feminas de gabbale, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2006, ISBN 978-88-85995-07-9.
  • Frantziscu Casula, Antoni Gramsci, in Omines e feminas de gabbale, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2006, ISBN 978-88-85995-06-2.
  • Frantziscu Casula e Amos Cardia, Amsìcora, in Omines e feminas de gabbale, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2007, ISBN 978-88-85995-15-4OCLC 1102380513.
  • Frantziscu Casula e Zuanna Cottu, Zuanne Maria Angioy, in Omines e feminas de gabbale, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2007, ISBN 978-88-85995-14-7OCLC 1102373153.
  • Frantziscu Casula e Zuanna Cottu, Marianna Bussalai, in Omines e feminas de gabbale, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2007, ISBN 978-88-85995-16-1OCLC 1102380738.
  • Frantziscu Casula e Marco Sitzia, Sigismondo Arquer, in Omines e feminas de gabbale, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2008, ISBN 978-88-85995-41-3.
  • Frantziscu Casula e Veronica Atzei, Giuseppe Dessì, in Omines e feminas de gabbale, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2008, ISBN 978-88-85995-42-0.
  • Frantziscu Casula e Joyce Mattu, Montanaru, in Omines e feminas de gabbale, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2009, ISBN 978-88-85995-43-7.
  • Frantziscu Casula, Gratzia Dore, in Omines e feminas de gabbale, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2009, ISBN 978-88-85995-45-1.

Òperas iscritas in italianuModìfica

  • (IT) Francesco Casula, Statuto sardo e dintorni, Casteddu, Artigianarte editore, 2001.
  • (IT) Gianfranco Contu e Francesco Casula, Storia dell’autonomia in Sardegna, Patiolla, Grafica del Parteolla, 2009.
  • (IT) Francesco Casula e Vittorio Sella, Sa die de Bernardinu Puliga, Nùgoro, Studiostampa srl, 2009.
  • (IT) Francesco Casula, Franco Fresi, Salvatore Tola e Giulio Angioni, La poesia satirica in Sardegna, a incuru de Franco Carlini, Casteddu, Edizioni della Torre, 2010, ISBN 978-88-7343-430-6OCLC 955208693.
  • (IT) Francesco Casula, Uomini e donne di Sardegna: le controstorie, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2010, ISBN 978-88-85995-50-5OCLC 677914368.
  • (IT) Francesco Casula, La lingua sarda e l’insegnamento a scuola: la legislazione europea, italiana e sarda a tutela delle minoranze linguistiche, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2010, ISBN 978-88-85995-51-2OCLC 846058175.
  • (IT) Francesco Casula, Letteratura e civiltà della Sardegna, Vol. I, Patiolla, Grafica del Parteolla, 2011, pp. 102-112, ISBN 978-88-96778-61-6OCLC 828215218.
  • (IT) Francesco Casula, Letteratura e civiltà della Sardegna. Vol. II, Patiolla, Edizioni Grafica del Parteolla, 2013, ISBN 978-88-6791-018-2OCLC 931462627.
  • (IT) Francesco Casula, I viaggiatori italiani e stranieri in Sardegna, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2015, ISBN 978-88-85995-76-5OCLC 1045964818.
  • (IT) Francesco Casula, Carlo Felice e i tiranni sabaudi, Patiolla, Grafica del Parteolla, 2016, ISBN 978-88-6791-124-0OCLC 1102374235.
  • (ITSC) Francesco Casula, Letteratura e Civiltà della Sardegna – Volume III – Il Teatro in Lingua Sarda, Patiolla, Grafica Del Parteolla, 2020, ISBN 978-88-6791-231-5.

Tradutziones in sardu de òperas de àteros autoresModìfica

  • Vincenzo Mereu, Pupillu, Menduledda e su Dindu Glù! Glù!, tradutzione de Francesco Casula, illustratziones de Vincenzo Mereu, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2003, ISBN 978-8885995802.
  • Khalil Babouchi, Contos de sabidoria mediterranea, tradutzione de Francesco Casula, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2004, ISBN 978-8885995864OCLC 1085646998.
  • Debora Deliana Cara, Paristorias a supra de sos logos de Sardinna, tradutzione de Francesco Casula, illustratziones de Giuseppe Atzori, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2004, ISBN 978-8885995871OCLC 1085642954.
  • Debora Deliana Cara, Paristorias a supra de sos nuraghes, tradutzione de Francesco Casula, illustratziones de Manuela Basciu e Claudio Adamo, Cuartu Sant’Aleni, Alfa editrice, 2004, ISBN 978-8885995888OCLC 1085645247.

Àteros sàgios, artìculos e prefatzionesModìfica

Frantziscu Casula at iscritu fintzas medas àteros testos e artìculos publicados in intro de rivistas, libros cun autores medas e comente prefatziones a àteras òperas. Una lista agiornada a su 2018 de custos traballos, chi sunt prus de 1000,[18] si podet agatare in su situ suo.[19]

RiferimentosModìfica

  1. ↑ 1.0 1.1 1.2 (ITUomini e donne di Sardegna: le controstorie. Di Francesco Casula, in guide.supereva.it. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  2.  (IT) Anthony Muroni, Cultura, storia, scuola, Sardegna. Dieci domande a… Francesco Casula, in Anthony Muroni, 1º maju 2018. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  3. ↑ 3.0 3.1 (ITFrancesco Casula, in inchiestaonline.it. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  4. ↑ 4.0 4.1 (ITFrancesco Casula, in SBS – Servìtzios Bibliogràficos SardosURL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  5.  Franco Carlini, Una circa a pizzus de su Statudu Sardu, in Truncare sas cadenas, 29 trìulas 2014. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  6.  (ITLa civiltà sarda secondo Casula, in La Nuova Sardegna, 9 santugaine 2013. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  7.  (ITL’Ute presenta la “controstoria” di Francesco Casula, in La Nuova Sardegna, 30 martzu 2017. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  8.  (IT) Enrico Lobina, ‘Carlo Felice e i tiranni sabaudi’, la Sardegna degli uomini con meno diritti degli altri, in Il Fatto Quotidiano, 5 abrile 2017. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  9. ↑ 9.0 9.1 (ITORGOSOLO. Presentazione del libro di Francesco Casula “Carlo Felice e i tiranni sabaudi”, in La Barbagia.net, 3 santugaine 2020. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  10. ↑ 10.0 10.1 (IT“Carlo Felice e i tiranni sabaudi” al Senato della Repubblica, in Il Manifesto Sardo, 16 freàrgiu 2020. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  11.  (IT“Carlo Felice e i tiranni sabaudi” varca il mare: il 21 febbraio al Senato, in La Barbagia.net, 2020-18-02. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  12.  (ITCarlo Felice e i tiranni sabaudi, in webtv.senato.it. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  13.  Filmadu vìdeu (ITPresentazione del volume “Carlo Felice e i tiranni sabaudi”, in YouTube, Senato Italiano.
  14.  (IT“Processo alla statua di Carlo Felice” replica, la discussione appassiona i cagliaritani, in Vistanet, 28 austu 2020. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  15.  (ITA Cagliari “Processo alla statua di Carlo Felice”, in Sardegna Reporter, 28 austu 2020. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  16.  (ITProcesso alla statua di Carlo Felice – rappresentazione teatrale c/o palazzo regio in Cagliari, in Sardegnaeventi24. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  17.  LOGOS de logu, in www.telecostasmeralda.tv. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  18.  (ITCurriculum Francesco Casula, in Truncare sas cadenas, 3 nadale 2008. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.
  19.  (ITLibri e Scritti di Francesco Casula, in truncare.myblog.it, 12 austu 2018. URL consultadu su 14 freàrgiu 2021.

Ligàmenes esternosModìfica

Controllu de autoridade VIAF (EN49238306 · BNF (FRcb16655340b (data) · WorldCat Identities (EN49238306
Wikipediaultima modifica: 2021-04-02T04:47:25+02:00da zicu1
Reposta per primo quest’articolo

Lascia un commento